Arts de pesca

Degut a les diferents configuracions i materials de construcció, els diversos arts de pesca utilitzats en cada modalitat pesquera, poden interferir de forma diferent amb les espècies i comunitats i tenir diferents impactes. A més, la tècnica d’extracció de cada art també serà diferent tenint en compte les seves característiques. Els arts de pesca més comuns a la costa catalana sons els que es descriuen a continuació.

 

 

Xarxes

Bou, o aparells d’arrossegament

L’arrossegament utilitza un art de pesca anomenat bou. El bou és un art en forma de sac cònic, que acaba amb una peça anomenada cop, on s’acumula el peix. La mida de la malla es variable, essent més gran a la part de les bandes i més petita a la part del cop. Aquesta xarxa es arrossegada per una embarcació amb dos cables que uneix cada costat de l’art que, mitjançant dos dispositius de planxa d’acer anomenats “portes”, mantenen la boca de la xarxa oberta mentre arrossega sobre el fons, atrapant així tots els espècimens que es troben al seu pas.

L’art d’arrossegament es compon dels següents aparells, que poden aparèixer en el fons marí: xarxa, caps o cordes de fibra sintètica, cables d’acer, ploms, cadenes d’acer, portes, calones o grillons d’acer, flotadors. A causa de l’elevat valor econòmic dels arts, en cas de pèrdua habitualment els pescadors tracten de recuperar-los en la mesura del possible.

El fil multifilament sintètic usats en les xarxes d’arrossegament son de major diàmetre dels usats en arts de pesca passius i en els d’encerclament i és visible o té una grandària tal que els peixos poden detectar-la, fet que redueix la pesca fantasma. No obstant, l’efecte major que tenen aquests arts es l’efecte erosiu quan es queden enganxades a fons rocosos o, en cas que es desenganxin, quan son portades per corrents a zones costaneres.

Impactes sobre el fons: Captura, Lesions, Erosió, Ofegament, Modificació hàbitats, Bioacumulació, Dispersió, Seguretat, Gaudi.

 

Encerclament

La teranyina, o art d’encerclament, consisteix en xarxes de fil gruixut de dimensions màximes de 300 metres d’allargada i 80 metres d’alçada, amb flotadors a la part superior i plomada a la part inferior. La pesca es fa de nit, i consisteix en la detecció de moles de peix mitjançant equips electrònics de tipus sonar i la seva concentració aprofitant l’efecte d’atracció de la llum intensa d’una embarcació auxilar, el bot de llum. Un cop agregat el peix, l’embarcació principal envolta la mola amb la xarxa, que seguidament es tanca per la part inferior, de forma que el peix queda tancat entre la superfície i la xarxa. Un cop tancat el peix, la xarxa es comença a cobrar fins que la bossa es prou petita per a extreure el peix amb un salabre gran. Amb aquest sistema es captura del peix blau i altres espècies comercials pelàgiques.

L’art de cèrcol es compon dels següents aparells que poden aparèixer en el fons marí: xarxa, caps o cordes de fibra sintètica, ploms (cilíndrics o cònics) o bé una cadena d’acer, anelles o grillons d’acer, boies o flotadors.

Son xarxes molt pesades, de fil prim però de malles molt denses, que quan es perden o s’abandonen queden sobre el fons, causant un important impacte per erosió o ofec en fons rocosos. Degut al sistema de calament i el seu elevat cost, no és habitual trobar-los. D’altra banda, en cas d’enganxar-se accidentalment al fons, generalment el pescador intenta recuperar-los en la mesura del possible i, per tant, poden trobar-se fragments de l’art.

Impactes sobre el fons: Erosió, Ofegament, Modificació hàbitats, Bioacumulació, Seguretat, Gaudi.

 

Xarxes d’arts menors

Aquests arts anomenats menors, a diferència de l’arrossegament i encerclament on es captura el peix activament atrapant-lo amb la xarxa, son arts anomenats passius, ja que es calen de forma fixa sobre el fons i es el peix que s’hi queda atrapat.

Aquests arts son panys de xarxa, amb flotadors a la part superior i plomada a la part inferior, de forma que queden disposats perpendicularment sobre el fons. La mida de les xarxes d’arts menors poden variar, però poden tenir fins a 5000 metres d’allargada i solen tenir com a màxim 4 metres d’alçada tot i que excepcionalment poden arribar fins els 30 metres d’alçada. La mida de la malla també es variable segons l’espècie que es vulgui atrapar, o la seva mida, però sempre superior a 4 cm.

Les soltes son arts formats per un sol pany de xarxa, de forma que els peixos hi queden atrapats per les ganyes, de forma que es pot seleccionar la mida i l’espècie de les preses amb la mida de la malla.

El tresmall es un art compost per tres panys de xarxa de nylon, col·locats superposats i muntats sobre la mateixa armellada. La xarxa central te una malla més petita, mentre que les externes tenen una malla molt més gran, de forma que quan el peix topa amb la xarxa central queda atrapat en les bosses que es formen amb les malles externes. Solen ser més curts i menys alts que les soltes.

El bolero és considerat un art mixt de solta i tremall. Se sol calar de forma que el corrent abati lleugerament la part superior de forma que els peixos que neden contracorrent es veuen dirigits cap el tremall on s’embossen o bé queden atrapats per les ganyes (emmallats) en la solta superior.

Aquests arts es componen dels següents aparells, que poden aparèixer en el fons marí: xarxa de monofilament de niló, o de multifilament de fibra sintètica de diversos panys, caps o cordes de fibra sintètica, ploms, morts o àncora per subjectar l’art al fons, boies o flotadors.

Aquests arts de pesca solen ser costaners i de a poca fondària, i es calen preferentment a prop de zones rocoses, fet que fa que sigui un dels arts que més es perdi degut a que s’enganxen en les formacions rocoses del fons (enrocar).

Impactes sobre el fons: Captura, Lesions, Erosió, Ofegament, Modificació hàbitats, Bioacumulació, Dispersió, Seguretat, Gaudi.

 

 

Modalitats de marisqueig

Nanses

Les nanses és un art de pesca passiu i, com el cas de les xarxes d’arts menors, tenen més probabilitat que degut condicions meteorològiques es puguin perdre i esdevenir APP.

Aquest ormeig està format per una estructura rígida metàl·lica, recoberta de malla plàstica. Té forma variable, amb un o més orificis d’entrada en forma d’embut que fa molt difícil la sortida de la presa quan ha entrat al seu interior atret per un esquer o un enramat. S’utilitza exclusivament per a la captura de pop o sèpia o crustacis diversos. Hi ha multitud de tipus de nanses, mides i variants per a cada espècie objectiu (sèpia, gambeta, nècora, llagosta, llamàntol, pop). Les nanses es componen bàsicament de les següents parts, que poden aparèixer en el fons marí: caps o cordes de fibra sintètica, estructures de ferro o fusta, llasts de plom, acer o formigó i panys de malla de plàstic de diferent gruix i diàmetre.

Impactes sobre el fons: Captura, Lesions, Erosió, Ofegament, Bioacumulació, Seguretat, Gaudi.

 

Cadups

El cadup és un art de pesca passiu format per un ormejos de trampa per al marisqueig de pop. Consisteix en un recipient en forma de gerro d’uns 40 cm de longitud i 12 cm de diàmetre, fabricat de ceràmica, plàstic o PVC. L’ormeig es cala en llargues línies de multitud d’unitats que es dipositen sobre el fons marí. Els pops busquen refugi al seu interior, resistint-se a sortir fins i tot quan l’ormeig es extret i es troba a bord de l’embarcació.

Impactes sobre el fons: Erosió, Bioacumulació, Seguretat, Gaudi.

 

Altres arts de marisqueig

Gàbies de marisqueig. Aquesta tècnica consisteix en l’arrossegament a molt poca velocitat (alguns metres per minut) de les gàbies sobre fons sorrencs i de poca fondària mitjançant una embarcació ancorada i que amb una màquina hidràulica amb un tambor que recull el cable de l’àncora va arrossegant una gàbia (art de pesca actiu). Les gàbies son estructures metàl·liques amb punxes i depressors a la part inferior que fan que es clavin en el fons sorrenc, fent que les gàbies s’arrosseguin pel fons marí i extreguin del substrat els bivalves lleugerament enterrats en la sorra.

Rastell de cadenes. Aquest art, especialment emprat per la captura de cargol de punxes, està format per un sac de xarxa amb una armadura metàl·lica per obrir la boca. A la part inferior del sac s’hi afegeixen un seguit de cadenes que colpegen el fons i aixequen el cargol fent-lo entrar en el sac i acumulant-lo en l’extrem final o cop. Aquest es un tipus de pesca molt restrictiu que es practica en zones determinades. Actualment només es practica a la zona del delta de l’Ebre i proximitats i molt puntualment a l’entorn de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Castelldefels.

Impactes sobre el fons: Captura, Lesions, Erosió, Ofegament, Bioacumulació, Seguretat, Gaudi.

 

 

Aparells d’ham

Usats tant en pesca esportiva com professional, són ormeigs que, mitjançant un esquer natural o artificial, atrapen diverses espècies de peixos en quedar aquestes enganxades per la boca a l'ham. Hi ha multitud de variants, podent ser l'aparell d'una sola línia i ham o de diverses línies i hams units a una línia mare principal.

Palangres

Es tracte d’una modalitat de pesca professional passiva on es cala una línia molt llarga anomenada “mare”, del qual pengen a trams iguals uns fils més fins d’1,5 a 3 metres de llarg anomenats “braçolades”, a l’extrem dels quals s’ha empatat un ham de la mida adient a l’espècie de peix que es vol capturar.

Hi ha diverses modalitats de palangre segons el tipus de d’ambient i espècies objectiu. En els palangres de fons la mare, les braçolades i els hams es distribueixen al llarg del fons i s’utilitzen per a la pesquera de lluç i altres espècies de peixos de gran profunditat. Hi ha també palangres de fons de més petites dimensions que s’utilitzen generalment prop de la costa, que reben el nom de “palangrets” o “palangrons”. Els palangres de pedra bola són aquells en els que es distribueixen al llarg de la mare morts i flotadors. D’aquesta manera s’aconsegueix que la mare dibuixi una ziga-zaga en profunditat i que els hams puguin capturar espècies diverses de peixos corresponents a un ventall de fondàries.

En els palangres de superfície, la mare i els hams es distribueixen a nivell de la superfície del mar i capturen aquelles espècies de peixos pelàgics de gran talla que s’hi desplacen durant les seves migracions.

Impactes sobre el fons: Captura, Lesions, Erosió, Bioacumulació, Seguretat, Gaudi.

 

Pesca recreativa

Ormeigs generalment utilitzats en la pesca recreativa o esportiva. La canya i el carret recullen un filament de niló que en un extrem té un o diversos hams amb esquer natural o artificial, i normalment amb un plom que serveix per a mantenir els hams en fondària. L’ham pot mantenir-se sobre el fons, en les seves proximitats, en superfície mitjançant un petit flotador, oscil·lar vertical o horitzontalment entre aigües o ser arrossegat des d’una embarcació (curricà). Hi ha una gran varietat de tipus de filaments, hams, esquers i plomades. Amb aquestes tècniques es pesquen multitud d'espècies de peixos, normalment molt específiques depenent de la mida de l'ham i el tipus d'esquer.

Les diferents modalitats de pesca amb canya es componen bàsicament dels següents aparells, que poden aparèixer en el fons marí: caps de niló o plàstic o acer, ploms o llasts, varetes i corones d'acer o plom, llences de diferents gruixos i longituds (alguns de diversos centenars de metres) i hams, d'acer inoxidable i de molt divers gruix i longitud.

Impactes sobre el fons: Captura, Lesions, Erosió, Bioacumulació, Seguretat, Gaudi.

 

Altres tècniques de pesca

Fitora. La fitora són eines amb l'asta de fusta, alumini o fibra de vidre, amb una punta metàl·lica en el seu extrem. Els extrems poden tenir una sola punta metàl·lica, ja sigui recta o corbada, o forma de trident. Aquestes són emprades per tal d’atrapar espècies o bé des de la costa a peu o en apnea, generalment per a la recol·lecció de mol·luscs cefalòpodes. La fitora es utilitzada també com a complements de suport a la pesca a l'hora d'apropar peixos capturats a l'embarcació per pujar-los a bord.

Arpó. El fusell submarí és un aparell de pesca recreativa/esportiva dissenyat per penetrar fàcilment l'espècie objectiu, principalment peixos. Alguns són d'aspecte similar a una escopeta o rifle, i el seu funcionament es basa en la projecció d'un arpó o llança que travessa a la presa, propulsat mitjançant gomes tensades o aire comprimit. La punta de l'arpó està equipada de amb barbes o pues que sostenen a la presa quan és arponejada. Els materials de construcció més freqüentment utilitzats en el fusell són l’alumini, fibra de carboni i fusta. Els arpons estan fabricats en acer.

Tant l'arpó com els materials que es fan servir per a la seva projecció i recollida poden desprendre (de forma casual o voluntària), quedant en el fons marí.

Impactes sobre el fons: Erosió, Bioacumulació, Seguretat, Gaudi.